Quan ens llevem dubtem si anar-hi ja que ha estat plovent i les prediccions no són gaire bones, però en tenim moltes ganes i a més ens esperen pel que ja som a carregar les bicis al cotxe i a veure si podem arribar secs a casa.
Quan arribem a Tivissa, l'Àngel ja ens espera i després d'explicar-nos una mica la ruta que ens ha preparat ens decidim a emprendre la marxa i ens desitgem sort. La ruta ens explica es una petita variant del que va ser la cursa de btt que varen fer a la tardor passada i que bàsicament és el recorregut de la ruta de les pintures rupestres que està dissenyada per a fer a peu.
Sortim de Tivissa pel camí que ens portaria a l'ermita de Sant Blai, però l'Àngel ens comenta que encara que la ruta hauria de fer-se directament per l'ermita i pujar al coll del Ventall, nosaltres continuarem pel camí fins al coll de Maula i d'allí apropar-nos al coll del Ventall per la part del darrera, ja que així la pendent no era tan forta i no ens deixaria les cames fetes pols.
Malgrat la variant també tenim 2 km d'una pujada gens suau , cert que no tan dreta com la de Sant Blai, encara que, al ser el terra de formigó, et permet tenir un impuls segur, el que et facilita molt l'ascens. Quan arribem al coll de Maula ja se'ns ha acabat el fred, la vista cap a Tivissa és molt bonica, en un dia clar ho és, en canvi avui amb el dia gris i amb una calma total, el fum de les fogueres pujant recte com un fus, li dona un encant especial, i ho gaudeixes especialment quan és fruit de superar l'esforç que s'ha tingut de realitzar per arribar-hi.
Passada la cresta tenim a la dreta el barranc i el tossal de Penya-roja a la nostra dreta,
i l'Àngel ens indica que al tornar prendrem una sendera que ens portarà quasi al seu peu. Seguim ascendint fins al veritable coll de Maula i al poc d'iniciar el descens trenquem a l'esquerra per anar cap al coll del Ventall, a on hauríem arribat si haguéssim passat per l'ermita.
Continuem per la dreta, amb lleuger ascens fins al coll de Monegret, amb una bona panoràmica de l'ermita de Sant Blai a la nostra esquerra.
Aquest tram és una zona d'obaga molt frondosa amb el ferm en bon estat. Ens trobem a un company de l'Àngel que ja estava tornant, ha pegat una bona matinada i ha tingut d'anar molt ràpid ja que ens explica que ha fet un tom llarg, algun dia el farem nosaltres. És l'única persona que trobarem en tot el recorregut.
Al coll de Monegret girem pel camí de l'esquerra, ens trobem una cadena que ens barra el pas, i que no en fem cas ja que solament té efecte per als vehicles de 4 rodes,
iniciem el descens cap al barranc del Fogassos, que ens sorprèn amb indrets angosts,
amb roques escarpades, racons suggerents, amb fonts, la de Missamaroi, que no s'estronquen durant tot l'any i una vegetació força abundant.
El terra és pedregós, cal anar una mica amb compte, però el descens és ràpid, algun punt amb forta pendent, com en el racó de les trinxeres, 
fins arribar al racó del les coves de Vilella, on hi ha pintures rupestres dignes de visitar.
A partir d'aquí comença a planejar el nostre camí, el barranc s'obre 
i al cap de poca estona ens trobem amb la cruïlla del camí del Burgans que per la dreta ens portarà altre cop al coll de Maula, abans però haurem tingut de fer una bona pujada, tot el que havíem alegrement baixat, haurem visitat dos masos que de lluny deixen veure la importància que en un temps havien tingut, el de Biscorn 
i el de l'Andreu, aquest darrer ja pràcticament ensorrat, encara que conserva per un costat una imatge de gran edificació.
També haurem passat pel peu d'una carrasca emblemàtica prop del mas de l'Andreu, que no sembla tan gran per que està situada en un coster, però que quan t'apropes et veus indignificant al seu costat.
Quan anys de feu que contempla el passar dels veïns?.
A l'iniciar la baixada del coll de Maula cap a Tivissa, just abans d'arribar a la cresta des d'on veuríem el poble, deixem el camí ample per seguir una sendera que surt per l'esquerra amb direcció al Tossal de Pena-roja. Es una sendera de cabres, es nota per l'olor, potser d'aquí ve el nom de la cursa de la Cabra, molt pedregosa, pràcticament impossible de fer dalt de la bici. Nosaltres solament varem poder pedalar durant els primers 200 m, després ja va ser del tot impossible per a les nostres possibilitats, i una vegada que vaig intentar fer-me l'espavilat vaig sortir dispara't pel davant de la bici talment com si es tractés d'un toro d'un "rodeo", sort que no em vaig fer res, però opino que aquest tipus de sender es preferible fer-los a peu, i esperar trams millors per poder gaudir de la bici.
que et dona la impressió que hagi nevat, ens porta, just després de passar pel mas de Samarra,
al camí que la setmana passada varem seguir quan anàvem de Tivissa a Ginestar per Collentort.
D'aquí a Tivissa ja es conegut, baixem al barranc del Moli del rei, pujem a Pixavaques, baixem al barranc de Sant Blai i pugem a Tivissa, total... acabem desfets, sort que no ens em mullat.
Quan som al bar recuperant el líquid que em perdut, talment com si ens premiessin per la nostra gesta, a lAngel li donen el premi de la cursa de la Cabra, que havia corregut a la tardor, al més veterà que es va atrevir a fer-la. Felicitats Àngel.
Moltes gràcies per haver-mos fet d'amfitrió i ensenyar-nos aquest racons tan bonics que té el vostre terme. Esperem repetir-ho.
IBP = 100.
Quan arribem a Tivissa, l'Àngel ja ens espera i després d'explicar-nos una mica la ruta que ens ha preparat ens decidim a emprendre la marxa i ens desitgem sort. La ruta ens explica es una petita variant del que va ser la cursa de btt que varen fer a la tardor passada i que bàsicament és el recorregut de la ruta de les pintures rupestres que està dissenyada per a fer a peu.
Sortim de Tivissa pel camí que ens portaria a l'ermita de Sant Blai, però l'Àngel ens comenta que encara que la ruta hauria de fer-se directament per l'ermita i pujar al coll del Ventall, nosaltres continuarem pel camí fins al coll de Maula i d'allí apropar-nos al coll del Ventall per la part del darrera, ja que així la pendent no era tan forta i no ens deixaria les cames fetes pols.Malgrat la variant també tenim 2 km d'una pujada gens suau , cert que no tan dreta com la de Sant Blai, encara que, al ser el terra de formigó, et permet tenir un impuls segur, el que et facilita molt l'ascens. Quan arribem al coll de Maula ja se'ns ha acabat el fred, la vista cap a Tivissa és molt bonica, en un dia clar ho és, en canvi avui amb el dia gris i amb una calma total, el fum de les fogueres pujant recte com un fus, li dona un encant especial, i ho gaudeixes especialment quan és fruit de superar l'esforç que s'ha tingut de realitzar per arribar-hi.
Passada la cresta tenim a la dreta el barranc i el tossal de Penya-roja a la nostra dreta,
i l'Àngel ens indica que al tornar prendrem una sendera que ens portarà quasi al seu peu. Seguim ascendint fins al veritable coll de Maula i al poc d'iniciar el descens trenquem a l'esquerra per anar cap al coll del Ventall, a on hauríem arribat si haguéssim passat per l'ermita.Continuem per la dreta, amb lleuger ascens fins al coll de Monegret, amb una bona panoràmica de l'ermita de Sant Blai a la nostra esquerra.
Aquest tram és una zona d'obaga molt frondosa amb el ferm en bon estat. Ens trobem a un company de l'Àngel que ja estava tornant, ha pegat una bona matinada i ha tingut d'anar molt ràpid ja que ens explica que ha fet un tom llarg, algun dia el farem nosaltres. És l'única persona que trobarem en tot el recorregut.Al coll de Monegret girem pel camí de l'esquerra, ens trobem una cadena que ens barra el pas, i que no en fem cas ja que solament té efecte per als vehicles de 4 rodes,
iniciem el descens cap al barranc del Fogassos, que ens sorprèn amb indrets angosts,
amb roques escarpades, racons suggerents, amb fonts, la de Missamaroi, que no s'estronquen durant tot l'any i una vegetació força abundant.
El terra és pedregós, cal anar una mica amb compte, però el descens és ràpid, algun punt amb forta pendent, com en el racó de les trinxeres, 
fins arribar al racó del les coves de Vilella, on hi ha pintures rupestres dignes de visitar.
A partir d'aquí comença a planejar el nostre camí, el barranc s'obre 
i al cap de poca estona ens trobem amb la cruïlla del camí del Burgans que per la dreta ens portarà altre cop al coll de Maula, abans però haurem tingut de fer una bona pujada, tot el que havíem alegrement baixat, haurem visitat dos masos que de lluny deixen veure la importància que en un temps havien tingut, el de Biscorn 
i el de l'Andreu, aquest darrer ja pràcticament ensorrat, encara que conserva per un costat una imatge de gran edificació.
També haurem passat pel peu d'una carrasca emblemàtica prop del mas de l'Andreu, que no sembla tan gran per que està situada en un coster, però que quan t'apropes et veus indignificant al seu costat.
Quan anys de feu que contempla el passar dels veïns?.
A l'iniciar la baixada del coll de Maula cap a Tivissa, just abans d'arribar a la cresta des d'on veuríem el poble, deixem el camí ample per seguir una sendera que surt per l'esquerra amb direcció al Tossal de Pena-roja. Es una sendera de cabres, es nota per l'olor, potser d'aquí ve el nom de la cursa de la Cabra, molt pedregosa, pràcticament impossible de fer dalt de la bici. Nosaltres solament varem poder pedalar durant els primers 200 m, després ja va ser del tot impossible per a les nostres possibilitats, i una vegada que vaig intentar fer-me l'espavilat vaig sortir dispara't pel davant de la bici talment com si es tractés d'un toro d'un "rodeo", sort que no em vaig fer res, però opino que aquest tipus de sender es preferible fer-los a peu, i esperar trams millors per poder gaudir de la bici.A la sortida de la sendera està el mas de la Cuna, on trobem una cisterna on abeura el bestiar,
i trobem tot seguit el camí, ara ja ample, que en ràpid descens, per un tram ple de flor de saüc,
que et dona la impressió que hagi nevat, ens porta, just després de passar pel mas de Samarra,
al camí que la setmana passada varem seguir quan anàvem de Tivissa a Ginestar per Collentort.D'aquí a Tivissa ja es conegut, baixem al barranc del Moli del rei, pujem a Pixavaques, baixem al barranc de Sant Blai i pugem a Tivissa, total... acabem desfets, sort que no ens em mullat.
Quan som al bar recuperant el líquid que em perdut, talment com si ens premiessin per la nostra gesta, a lAngel li donen el premi de la cursa de la Cabra, que havia corregut a la tardor, al més veterà que es va atrevir a fer-la. Felicitats Àngel.
Moltes gràcies per haver-mos fet d'amfitrió i ensenyar-nos aquest racons tan bonics que té el vostre terme. Esperem repetir-ho.IBP = 100.
