diumenge, 14 de desembre del 2008

PAS DE L'ASE

Amb aquesta sortida des de Móra d'Ebre es visita l'ermita de Sant Geroni, el barranc de Xercums i es segueix part del camí natural de l'Ebre, GR99, en el seu transcurs pel Pas de l'Ase, des d'Ascó a Móra d'Ebre.
Sortim des del pont sobre l'Ebre, per la carretera antiga que travessava Móra d'Ebre i ens dirigim vers l'Hospital i abans d'arribar-hi ens desviem a l'esquerra cap a l'ermita de Sant Jeroni, lloc on el dia 1 de maig es fa la romeria del poble.

El camí fins l'ermita està totalment asfaltat, sempre amb lleugera pujada sense cap mena de dificultat, son 9 km que ens portaran al peu de la Picossa i que ens situaran en un racó molt entranyable, amb uns xiprers enormes entre les dues ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona.

En aquest punt comença una pista molt empinada, que pot fer necessari espenye la bici amb molta força si la volem pujar, és un tros curt d'uns 200 m, però que ens faran bufar. Després el camí segueix pujant, però ja es pot fer amb normalitat per coronar amb poc temps la carena.

S'inicia un llarg descens, fins gairebé Ascó, pel barranc de Xarcums, al començament amb camps de conreu en el seu llit i que més tard s'estreny quedant solament bosc al fons.

Al arribar al barranc del Forn Teuler canviem de direcció i ens dirigim vers el riu, primer en un nou ascens per baixar rapidament fins trobar-lo just a la sortida del poble d'Ascó.
El seguim, juntament a la via del tren, aigues avall ja pel camí natural de l'Ebre, el GR 99, que recentment a estat senyalitzat des del seu coneçament fins a la desembocadura, amb més de 100 km marcats esperant que els recorreguem.

El pas de l'Ase ens encaixona el riu, la via del tren i la carretera de l'eix de l'Ebre i el camí que seguim fins al punt que no hi cabem, fent necessari l'obertura de diversos túnels per poder passar el tren i a nosaltres ens toca salta un morro de roca enfialnt-nos per una sendera que ens obliga a espenyer la bici porp d'un km, potser el més trialeros siguin capaços de passar-ho pedalant, però val la pena anar contemplant un paissatge que es mostra sorprenent a cada revolt, contemplant el riu des d'una perspectiva inimaginable.


Salvat aquest obstacle ens queda una passejada per la vora del riu maravellosa, per les illes de Garcia primer, i un cop passat el pont del tren, una vorejada del riu que ens ensenyara racons preciosos.

Haurem fet uns 30 km, variats, fàcils de fer i si el dia és bó, haurem gaudit d'una sortida molt agradable.
IBP = 36

dilluns, 1 de desembre del 2008

VINEBRE

Aquest és un trajecte en el que podreu visitar des d'un jaciment ibèric fins veure una vista d'un element representatiu de la màxima modernitat, la central nuclear d'Ascó.
Iniciem el trajecte des de la cruïlla de l'eix de l'Ebre amb la carretera de la Torre de l'Espanyol, ja que és un bon lloc per poder deixar, sense problemes, el vehicle que haguem utilitzat per arribar-hi.
Després d'un inici més o menys pla, ens cal circular uns 500 m per carretera per poder accedir al camí que ens portarà primer a l'ermita de Sant Miquel i després al jaciment ibero-romà del mateix nom, amb unes vistes molt maques sobre el pas de l'Ase, que l'Ebre forma al travessar la serralada costanera (Serra del Tormo), i la cubeta nord de la Ribera.

Per poder arribar a l'ermita tindrem de pedalar amb força ja que la pujada és pronunciada, igual que per sortir que ho farem per la part de dalt per iniciar un fort descens per tornar pràcticament fins el poble d'on hem sortit. Pot semblar absurda aquesta volta però les vistes i el jaciment arqueològic s'ho val.


Ens cal tornar a trepitjar una mica de carretera per poder agafar el camí que ens portarà després d'una forta pujada a la serra de Canta-ranes, passant pel peu del tossal de la Bruixeta, curiosa formació cònica que suporta unes roques al cim.

Just abans d'arribar a dalt de la serra ens podem arribar fins a les antenes del repetidor de telefonia per poder admirar també una impressionant vista de les illes de Vinebre.


Un cop coronada la serra de Canta-ranes podrem gaudir, a la dreta, de bones vistes sobre les planes de la Torre de l'Espanyol. Aquest és un tram molt tranquil ja que es quasi pla i amb raconades amb bona perspectiva.
Ens trobarem amb una baixada llarga que ens farà gaudir força, molt divertida, amb un terra perfecte que ens portarà a la vall de Gorraptes, on al creuar-la ens trobarem amb el toll de l'Estret, una petit resclosa per poder aprofitar l'aigua que s'escola pel fons de la vall en èpoques plujoses.


Tornem a iniciar un llarg ascens, que després de creuar la carretera que va a la Palma d'Ebre, ens conduirà al cap de dalt del que són les Planes de Flix. Aquí tornarem a gaudir ja que iniciem un altre descens prolongat, en el que el paisatge s'anirà obrint per a poc a poc ensenyar-nos la vall oberta de les Planes.


Quan saltem la serra, ja de tornada cap a Vinebre, just al seu llom descobrirem una imatge que si no ens causa recança pel que pot significar, impressiona.


És la torre de refrigeració de la nuclear d'Ascó. Es veu imponent al trobar-te-la al davant de sobte, a la vora del riu, en un meandre ple d'algues, amb les aigües tranquil·les, sovint amb bernat pescaires, garses i corbs marins.


Ens porta la ruta per un camí asfaltat de nou per un caient damunt del riu que ara sembla sense importància, però que en un temps feia esgarrifança transitar-hi, per l'escarpat que era.
Ja com a premi i per gaudir de la passejada entrarem a les illes, circularem per vora el riu fins arribar al pas de barca que portava a Ascó, ara ja en desús des de la construcció del pont del que després ha estat l'eix de l'Ebre.


Solament ens quedar retornar al poble i després de passar per davall de l'eix de l'Ebre per un pas soterrani ja tornem a ésser al punt de sortida.