El dia que ens varem decidir a repetir aquest bonic passeig el dia anterior havia fet la major ventada que es recorda, i ens em trobat un grapat d'arbres arreu que ens barraven el pas, abatuts per la tremenda força del vent, com si ens volguessin impedir gaudir del recorregut en un dels dies més tranquils dels que han seguit a una tempesta de vent.
Així doncs iniciem el recorregut amb una calma total, fa una mica de fresca, però sabem que a la que iniciem les primeres rampes se'ns acabarà el fred i amb el temps tan clar amb que el dia s'ha despertat, el sol ens escalfarà, i la visió de tota la cubeta de Móra serà esplèndida.
Ens situem davant del poliesportiu de Móra la Nova per dirigir-mos cap al cementiri, on ja podem veure els primeres efectes de la forta tempesta de vent d'ahir, 8 xiprers enormes que hi ha a l'entrada estan jaient per terra, arrencats des de les arrels, impedint pràcticament el pas al recinte funerari.
Continuem fins al camí dels frares, on girem vers el sud, per anar travessant el barrancs que baixen dels plans cap al riu, primer el de Manou i després el de Brull, per anar a cercar una de les pujades més desconegudes cap al altiplà que formen els Plans de Tivissa.
Continuarem sempre cap al sud fins arribar al Molló, on ens desviarem cap a l'esquerra per resseguir el que serà un polígon industrial per endinsar-nos cap el primer dels masos que trobarem avui, el Mas de Bot, reconstruït amb no massa encert estètic, però on encara es pot apreciar la importància que en el seu dia va tenir.
En arribar-hi tenim de desviar-nos pel camí que surt a l'esquerra per anar remuntant una vall fins al seu inici, on amb una ziga-zaga
i una bona pendent per dins d'un bosquet guanyarem l'altiplà just on està situat el mas del Garrofer, per on passarem per la mateixa porta d'aquest mas avui encara habitat.
En trobar el camí de les Planes, asfaltat, el seguim cap a la dreta, per deixar-lo quasi de seguida per anar a veure un altre mas emblemàtic de la comarca, el de Miquelillo. En veure'l situat al mig de la finca que domina ja s'aprecia la grandesa que en el seu dia es respirava. Val la pena apropar-se fins al seu davant per contemplar-lo i observa la cisterna que esta separada de l'edificació principal, amb un abeurador per al bestiar junt a la seva porta.
Donem mitja volta per marxar cap a llevant per retornar al camí de les Planes per un altre corriol que ens porta per la vora superior del barranc Fondo, que baixa des de Fontanilles, més amunt de Tivissa. De fet fa honor al seu nom i des d'on passem podem veure un espadat de mes de 100 m de desnivell pràcticament verticals.
En arribar al camí de les Planes, el seguim fins a la carretera de Tivissa a la Sera d'Almos, però abans passarem per un arbre, que no arribar a ser monumental, però que té nom propi, la carrasca del Guixo, amb una figura enorme que et dona una bona ombra les tardes caluroses d'estiu i on es pot gaudir quasibé sempre d'una fresca que reconstitueix.
En arribar a la carretera, amb molt poc trànsit, de fet no és altra cosa que el camí, que unia les dues poblacions, asfaltat i potser una mica enxamplat, continuem cap a l'esquerra, cap a la Serra. Seguim una mica menys d'un km de carretera per desviar-nos, després d'un fondet, per la dreta per seguir el veritable camí ral de la Serra a Tivissa, avui perdut en un tròs on s'han plantat un filera d'ametllers, desviant-lo pel mig d'una vinya i un camp d'ametllers. Vagi com a revindicació del manteniment dels camins tradicionals.
Aquest camí ens porta a dos del masos mes bonics de la comarca, el de Cabdà, primer, amb una reconstrucció preciosa del que es tindria de pendre model de com amntenir el nostre patrimoni,
i el mas d'Alerany, una altra fortalesa al bell mig d'una finca impressionant, que va estar hospital de campanya durant la darrera guerra.
Hem arribat al mig de la ruta, fins ara pràcticament sempre amunt, per tant ara comencem les baixades amb una de ràpida i divertida pels salts que dones, sempre vigilant de no tenir una caiguda que ens esgarri el dia o et trobis amb un arbre que et barri el pas com va ser el nostre cas. En arribar a baix del barranc de Tartacò, travessem l'aigua que baixa per la riera i deixant la font vella pugem fins el mas de Pena, que deixa entreveure un passat gloriós, i que la reconstrucció no li retorna l'esplendor del passat.
En arribar-hi, ens desviem cap a l'esquerra, deixant la Serra d'Almos sempre a l'altra part del barranc i quan arribem a la carretera dels Guiamets la seguirem uns 200 m per desviar-nos cap a l'esquerra altra vegada, per iniciar en poc tros un fort descens, molt tècnic, com diu German, passar per damunt d'un túnel del tren, i arribar al final del barranc del Tartacó, prop del moli de la Bleda.
Remuntem una mica pel fons del barranc per tornar a guanyar cota, una mica bèstia la pujada fins el mas d'en Pla, per anar a cercar l'antiga sèquia del reg del Pantà dels Guiamets, que la seguirem pel camí de servei del reg, pla tot ell fins arribar al sifó del barranc del Coll del Rei, on tornem a tenir una baixada i pujada curtes però intenses, per seguir per la sèquia un tros fins iniciar la pujada a Darmós, que el travessarem per iniciar el descens final, tot asfaltat, ràpid i segur, que ens portarà altre cop al punt de sortida.
El GPS ens ha marcat un recorregut amb un IBP de 80, no sé si és del tot cert, ja que amb el dia preciós que hem tingut sens ha fet curt i suau.
Així doncs iniciem el recorregut amb una calma total, fa una mica de fresca, però sabem que a la que iniciem les primeres rampes se'ns acabarà el fred i amb el temps tan clar amb que el dia s'ha despertat, el sol ens escalfarà, i la visió de tota la cubeta de Móra serà esplèndida.
Ens situem davant del poliesportiu de Móra la Nova per dirigir-mos cap al cementiri, on ja podem veure els primeres efectes de la forta tempesta de vent d'ahir, 8 xiprers enormes que hi ha a l'entrada estan jaient per terra, arrencats des de les arrels, impedint pràcticament el pas al recinte funerari.
Continuem fins al camí dels frares, on girem vers el sud, per anar travessant el barrancs que baixen dels plans cap al riu, primer el de Manou i després el de Brull, per anar a cercar una de les pujades més desconegudes cap al altiplà que formen els Plans de Tivissa.
Continuarem sempre cap al sud fins arribar al Molló, on ens desviarem cap a l'esquerra per resseguir el que serà un polígon industrial per endinsar-nos cap el primer dels masos que trobarem avui, el Mas de Bot, reconstruït amb no massa encert estètic, però on encara es pot apreciar la importància que en el seu dia va tenir.
En arribar-hi tenim de desviar-nos pel camí que surt a l'esquerra per anar remuntant una vall fins al seu inici, on amb una ziga-zaga
i una bona pendent per dins d'un bosquet guanyarem l'altiplà just on està situat el mas del Garrofer, per on passarem per la mateixa porta d'aquest mas avui encara habitat.
En trobar el camí de les Planes, asfaltat, el seguim cap a la dreta, per deixar-lo quasi de seguida per anar a veure un altre mas emblemàtic de la comarca, el de Miquelillo. En veure'l situat al mig de la finca que domina ja s'aprecia la grandesa que en el seu dia es respirava. Val la pena apropar-se fins al seu davant per contemplar-lo i observa la cisterna que esta separada de l'edificació principal, amb un abeurador per al bestiar junt a la seva porta.
Donem mitja volta per marxar cap a llevant per retornar al camí de les Planes per un altre corriol que ens porta per la vora superior del barranc Fondo, que baixa des de Fontanilles, més amunt de Tivissa. De fet fa honor al seu nom i des d'on passem podem veure un espadat de mes de 100 m de desnivell pràcticament verticals.
En arribar al camí de les Planes, el seguim fins a la carretera de Tivissa a la Sera d'Almos, però abans passarem per un arbre, que no arribar a ser monumental, però que té nom propi, la carrasca del Guixo, amb una figura enorme que et dona una bona ombra les tardes caluroses d'estiu i on es pot gaudir quasibé sempre d'una fresca que reconstitueix.
En arribar a la carretera, amb molt poc trànsit, de fet no és altra cosa que el camí, que unia les dues poblacions, asfaltat i potser una mica enxamplat, continuem cap a l'esquerra, cap a la Serra. Seguim una mica menys d'un km de carretera per desviar-nos, després d'un fondet, per la dreta per seguir el veritable camí ral de la Serra a Tivissa, avui perdut en un tròs on s'han plantat un filera d'ametllers, desviant-lo pel mig d'una vinya i un camp d'ametllers. Vagi com a revindicació del manteniment dels camins tradicionals.
Aquest camí ens porta a dos del masos mes bonics de la comarca, el de Cabdà, primer, amb una reconstrucció preciosa del que es tindria de pendre model de com amntenir el nostre patrimoni,
i el mas d'Alerany, una altra fortalesa al bell mig d'una finca impressionant, que va estar hospital de campanya durant la darrera guerra.
Hem arribat al mig de la ruta, fins ara pràcticament sempre amunt, per tant ara comencem les baixades amb una de ràpida i divertida pels salts que dones, sempre vigilant de no tenir una caiguda que ens esgarri el dia o et trobis amb un arbre que et barri el pas com va ser el nostre cas. En arribar a baix del barranc de Tartacò, travessem l'aigua que baixa per la riera i deixant la font vella pugem fins el mas de Pena, que deixa entreveure un passat gloriós, i que la reconstrucció no li retorna l'esplendor del passat.
En arribar-hi, ens desviem cap a l'esquerra, deixant la Serra d'Almos sempre a l'altra part del barranc i quan arribem a la carretera dels Guiamets la seguirem uns 200 m per desviar-nos cap a l'esquerra altra vegada, per iniciar en poc tros un fort descens, molt tècnic, com diu German, passar per damunt d'un túnel del tren, i arribar al final del barranc del Tartacó, prop del moli de la Bleda.
Remuntem una mica pel fons del barranc per tornar a guanyar cota, una mica bèstia la pujada fins el mas d'en Pla, per anar a cercar l'antiga sèquia del reg del Pantà dels Guiamets, que la seguirem pel camí de servei del reg, pla tot ell fins arribar al sifó del barranc del Coll del Rei, on tornem a tenir una baixada i pujada curtes però intenses, per seguir per la sèquia un tros fins iniciar la pujada a Darmós, que el travessarem per iniciar el descens final, tot asfaltat, ràpid i segur, que ens portarà altre cop al punt de sortida.
El GPS ens ha marcat un recorregut amb un IBP de 80, no sé si és del tot cert, ja que amb el dia preciós que hem tingut sens ha fet curt i suau.