LES ERMITES DE MÓRA D'EBRE

Portem dos dies fent vent, fort i brusc, però tenim moltes ganes de sortir amb bici i pensem que a resguard de la Picossa i de la Serra de Perles encara podrem estar tranquils.

El dia surt tranquil, no fa sol però en farà, i de moment no bufa el vent, però en bufarà. Decidim fer el recorregut de les ermites de Móra d'Ebre, que té trams exigents, però en general és de bon fer. Així que el Sergi, el Miquel i jo ens enfilem cap a Móra d'Ebre per pujar cap a Santa Magdalena, Sant Jeroni, Perles i baixar per Garcia.

A la sortida de Móra d'Ebre i iniciar el camí de Santa Magdalena comença a bellugar-se l'aire, que com estava previst era cerç, de moment encara és suau i tinc l'esperança de que no acabi sent un vent fort, però a mida que anem pujant, primer per entre camps de conreu d'ametller, fruiters i oliveres, el vent va pujant de to, els fals pla de Móra esdevé quasi bé una rampa, ja que el vent ens ve totalment de cara i ens frena molt, amb les variacions brusques que, com tots sabeu, fa que sigui, quan has d'espènyer la bicicleta, un canvi de ritme continu.

Quan arribem al peu del tram més dur, amb una pendent forta, ens trobem amb una sorpresa, el vent quasi no ens molesta i el terra ha estat formigonat i ens facilita la pujada.

La visió es va eixamplant, els dia és calr i la Ribera està preciosa amb els tons rosats de les flors dels presseguers.
La pujada, després d'un tram dur, es suavitza

i va fent uns petits esglaons que ens porten al mas del Peixer, al peu de la pujada final a l'ermita de Santa Magdalena.

Des de dalt del cim del turó la vista es esplèndida, divisant-se tota la cubeta de Móra,

l'altiplà dels Burgans i la serra del Boix fins Caro i la Terra Alta al darrera.
Al descens, des del mas del Peixer es pot fer una variant per la vall de Lladres que allargaria i faria el recorregut una mica més dur, (variant 1), amb aquest perfil

però nosaltres desfem una part del camí, flanquegem la Picossa, visitem la cisterna que és una construcció de volta de pedra seca,

i arribem amb facilitat a les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona.

Continuem baixant fins la cruïlla, ens desviem a l'esquerra per anar cap a Perles per la vall del Cebollot.
Quan iniciem la baixada de Perles, just on comença el barranc decidim torna a desviarnos cap a l'esquerra per anar a cercar una sendera trialera, complicada per l'enorme quantitat de pedres que formen el terra i l'abisme que s'obre al costat que fa que ens la empreguem caminant per major seguretat nostra.

Cal comentar una altra possibilitat que hem fet altres vegades, amb aquest perfil

que consisteix en continuar el camí de Perles, pel barranc, passant pel bonic estret de l'Esperancet fins que travessem el barranc. En aquest punt s'inicia l'ascens fins a l'altra cresta on prenem, fent un gir de 180º, el camí de Travessos per empalmar tot seguit amb el final de la sendera abans mencionada.
El descens per la carrerada de Perles és molt bonic, pràcticament anem pel fons de la vall, pel mig de bosc i amb un terra pedregós que fa que tinguem d'estar molt atens per poder continuar gaudint del dia. El tram final del barranc de Roianos és maravellós, el bosc és molt dens i és té una sensació de solitud sensacional.
Tot d'una s'obre la vall i arribem a l'estació de Garcia, desviem a la dreta i seguim el camí asfaltat que per la vora del riu, és un tram del GR99, ens portarà veient vistes magnifiques del riu fins a Móra d'Ebre.
Una ruta rodona, tant en la forma com tal ha sortit. Si us animeu a fer-la que la pugueu gaudir com nosaltres.

RASQUERA

El 21 de febrer intentem per segona vegada completar una ruta pel terme de Rasquera, ja que el 31 de gener ens va fer molt mal temps, gris i caient aigua, que va fer que a mitja ruta decidíssim plegar i deixar-ho per a un dia millor en que poguéssim gaudir de les vistes que s'endevinaven.

Aquesta és una ruta sense grans desnivells, però que en alguns trams, la roca és tan present que fa difícil mantenir-se damunt de la bicicleta, però en general es perfectament ciclable, llevat d'una sortida d'un barranc que cal espènyer la burra cap amunt durant uns 300 m.
Aquesta vegada surto amb el Miquel amb un dia una mica tapat, amb una certa boira prop del riu, però que s'espera acabi amb sol, a diferència de l'altre dia que amb el Sergi ja pensàvem que ens acabaríem mullant, com així va ser.
Iniciem el trajecte des de la plaça de la Font de Rasquera, just a l'entrada del poble, per l'antiga carretera que ens portaria cap al Perelló, que la deixem als pocs metres per seguir el Camí dels Frares, que era el que unia l'ermitori de la vall de Cardó amb el monestir de Scala Dei. Aquest camí, que a cops esdevé sendera, va vorejant la falda de la serra i va travessant petites valls

Mas de Juastrell de Manera

fins que descendim al fons d'un barranc més fondo, el de la Pedraleta, que tindrem de remuntar pel seu llit, fins que trobarem a mà esquerra una sendera empinada que caldrà seguir per sortir i continuar la nostra ruta.

Passem tot seguit vora la gran bassa del reg de Rasquera, i a partir d'aquest punt el camí esdevé molt més fàcil, ample, amb el terra en molt bon estat, bastant planer. Travessarem quasi bé sense adonar-nos els barrancs de la Roca Blanca i el dels Eixoriguers.

Ens haurem apropat molt a la carretera, però la deixem a l'esquerra per anar-nos-en cap a la dreta pel camí que a pop a pop ens anirà enfilant cap el punt més alt del dia, passant per la vora de molts masos que han estat reconstruïts, en molts casos amb molt gust i que actualment es troben habitats.

Passem vora una zona de bosc que fa uns anys es va cremar, actualment està amb una gran sortida de pins petits i matolls, trobem rampes no massa dures, algun rotlle de bosc gran i al final una bassa amb finalitats de prevenció per a la lluita contra els incendis.

Estem en un bon mirador, amb el parc eòlic del Perelló al davant, amb la serra del Boix just al damunt i la plana dels Burgans al nostres peus, avui però amb boira que impedeix la seva vista.

Després de resseguir la serra de la Paret, per damunt de la vall del Corral de Campano, ens cal iniciar un fort descens que ens portarà a la carretera del Perelló que pràcticament la travessem per iniciar el retorn pel Pla del Burgà. Seguirem un petit tram d'un PR amb marques grogues i blanques amb un camí quasi inexistent, sembla una carrerada, que després de voreja un camp de conreu ja esdevé una pista en bon estat, que passarà a alquitranada i passa per la vora del la Roja de Blai, un mas preciós amb pedra vista i amb una reconstrucció molt respectuosa amb l'original.

També passarem per la Roja de Pinyol, amb un estat no tan bonic, aprofitada per guardar bestiar, i continuem per pista planera, es travessa el barranc de Floro i es continua pel mateix costat de la riera de Comte, arteria principal que recull tota l'aigua dels diversos barranc que hi ha a aquesta planuria.
Quan arribem al mas de Comte ens dirigim vers la riera, per seguir-la una tros per sortir per l'altre costat per arribar-nos a la font dels Aiguadins, aquesta vegada rajava, però sovint solament trobem un toll al seu davant.

Anem vorejant la riera de Comte, per la seva riba dreta, per pistes ràpides amb lleugera pendent favorable que ens portarà fins la crretera del Eix de l'Ebre, que el travessem, girem a l'esquerra, tornem a travessar la riera i iniciem l'ascens fins el poble de Rasquera.
Hem estat per una bona varietat d'indrets del terme de Rasquera, des de racons de la serra, fins quasi el riu, sempre amb les pedres a flor del terra, que tant ens han fet saltar que fins i tot m'han trencat la suspensió de la forquilla. Caldrà una sessió de reparació de la bici per poder seguir disfrutant d'aquesta comarca.
Per aconseguir el track

MÓRA LA NOVA

A la vila de Móra la Nova també se la coneix a la comarca com "Els Masos", per això a aquesta ruta també l'anomeno com la dels Masos de la Ribera, i de fet passarem per uns quants masos emblemàtics de la comarca.

El dia que ens varem decidir a repetir aquest bonic passeig el dia anterior havia fet la major ventada que es recorda, i ens em trobat un grapat d'arbres arreu que ens barraven el pas, abatuts per la tremenda força del vent, com si ens volguessin impedir gaudir del recorregut en un dels dies més tranquils dels que han seguit a una tempesta de vent.

Així doncs iniciem el recorregut amb una calma total, fa una mica de fresca, però sabem que a la que iniciem les primeres rampes se'ns acabarà el fred i amb el temps tan clar amb que el dia s'ha despertat, el sol ens escalfarà, i la visió de tota la cubeta de Móra serà esplèndida.
Ens situem davant del poliesportiu de Móra la Nova per dirigir-mos cap al cementiri, on ja podem veure els primeres efectes de la forta tempesta de vent d'ahir, 8 xiprers enormes que hi ha a l'entrada estan jaient per terra, arrencats des de les arrels, impedint pràcticament el pas al recinte funerari.
Continuem fins al camí dels frares, on girem vers el sud, per anar travessant el barrancs que baixen dels plans cap al riu, primer el de Manou i després el de Brull, per anar a cercar una de les pujades més desconegudes cap al altiplà que formen els Plans de Tivissa.
Continuarem sempre cap al sud fins arribar al Molló, on ens desviarem cap a l'esquerra per resseguir el que serà un polígon industrial per endinsar-nos cap el primer dels masos que trobarem avui, el Mas de Bot, reconstruït amb no massa encert estètic, però on encara es pot apreciar la importància que en el seu dia va tenir.

En arribar-hi tenim de desviar-nos pel camí que surt a l'esquerra per anar remuntant una vall fins al seu inici, on amb una ziga-zaga

i una bona pendent per dins d'un bosquet guanyarem l'altiplà just on està situat el mas del Garrofer, per on passarem per la mateixa porta d'aquest mas avui encara habitat.

En trobar el camí de les Planes, asfaltat, el seguim cap a la dreta, per deixar-lo quasi de seguida per anar a veure un altre mas emblemàtic de la comarca, el de Miquelillo. En veure'l situat al mig de la finca que domina ja s'aprecia la grandesa que en el seu dia es respirava. Val la pena apropar-se fins al seu davant per contemplar-lo i observa la cisterna que esta separada de l'edificació principal, amb un abeurador per al bestiar junt a la seva porta.

Donem mitja volta per marxar cap a llevant per retornar al camí de les Planes per un altre corriol que ens porta per la vora superior del barranc Fondo, que baixa des de Fontanilles, més amunt de Tivissa. De fet fa honor al seu nom i des d'on passem podem veure un espadat de mes de 100 m de desnivell pràcticament verticals.
En arribar al camí de les Planes, el seguim fins a la carretera de Tivissa a la Sera d'Almos, però abans passarem per un arbre, que no arribar a ser monumental, però que té nom propi, la carrasca del Guixo, amb una figura enorme que et dona una bona ombra les tardes caluroses d'estiu i on es pot gaudir quasibé sempre d'una fresca que reconstitueix.

En arribar a la carretera, amb molt poc trànsit, de fet no és altra cosa que el camí, que unia les dues poblacions, asfaltat i potser una mica enxamplat, continuem cap a l'esquerra, cap a la Serra. Seguim una mica menys d'un km de carretera per desviar-nos, després d'un fondet, per la dreta per seguir el veritable camí ral de la Serra a Tivissa, avui perdut en un tròs on s'han plantat un filera d'ametllers, desviant-lo pel mig d'una vinya i un camp d'ametllers. Vagi com a revindicació del manteniment dels camins tradicionals.
Aquest camí ens porta a dos del masos mes bonics de la comarca, el de Cabdà, primer, amb una reconstrucció preciosa del que es tindria de pendre model de com amntenir el nostre patrimoni,

i el mas d'Alerany, una altra fortalesa al bell mig d'una finca impressionant, que va estar hospital de campanya durant la darrera guerra.

Hem arribat al mig de la ruta, fins ara pràcticament sempre amunt, per tant ara comencem les baixades amb una de ràpida i divertida pels salts que dones, sempre vigilant de no tenir una caiguda que ens esgarri el dia o et trobis amb un arbre que et barri el pas com va ser el nostre cas. En arribar a baix del barranc de Tartacò, travessem l'aigua que baixa per la riera i deixant la font vella pugem fins el mas de Pena, que deixa entreveure un passat gloriós, i que la reconstrucció no li retorna l'esplendor del passat.

En arribar-hi, ens desviem cap a l'esquerra, deixant la Serra d'Almos sempre a l'altra part del barranc i quan arribem a la carretera dels Guiamets la seguirem uns 200 m per desviar-nos cap a l'esquerra altra vegada, per iniciar en poc tros un fort descens, molt tècnic, com diu German, passar per damunt d'un túnel del tren, i arribar al final del barranc del Tartacó, prop del moli de la Bleda.
Remuntem una mica pel fons del barranc per tornar a guanyar cota, una mica bèstia la pujada fins el mas d'en Pla, per anar a cercar l'antiga sèquia del reg del Pantà dels Guiamets, que la seguirem pel camí de servei del reg, pla tot ell fins arribar al sifó del barranc del Coll del Rei, on tornem a tenir una baixada i pujada curtes però intenses, per seguir per la sèquia un tros fins iniciar la pujada a Darmós, que el travessarem per iniciar el descens final, tot asfaltat, ràpid i segur, que ens portarà altre cop al punt de sortida.
El GPS ens ha marcat un recorregut amb un IBP de 80, no sé si és del tot cert, ja que amb el dia preciós que hem tingut sens ha fet curt i suau.

GINESTAR

Veure el recorregut i aconseguir el track

És 3 de gener, ha sortit un dia gris i fred, però les ganes de sortir amb bici no ens deixen desistir encara que sabem que ens trobarem els camins enfangats i que acabarem bruts fins les orelles.
Potser per això escollim anar cap a la zona de les Planes de Ginestar, que donat que és un terreny poc profund, amb la roca sovint sortint a la superfície, i pedregós pensem que ens respectarà una mica i ens deixarà gaudir d'una ruta fàcil i atractiva.

Com la majoria dels pobles de la Ribera, també aquí trobarem dues zones molt diferents, la part prop del poble, plana amb un terra format pels al·luvions que l'Ebre ha deixat en el transcurs dels anys en les seves reiterades crescudes que el porten fins a les portes del mateix poble, i la part situada en un altiplà rocós, que obliga al riu a canviar de rumb i endinsar-se a través de la serralada costanera per formar el pas de Barrufemes.
Sortim de la plaça del pou en direcció al riu, per entre camps de fruiters i vinyes, fins arribar al punt on estava situada l'antiga barca que unia aquesta vila amb la de Benissanet.

Donem pràcticament mitja volta i ens comencem a pujar cap a l'altiplà, primer poc a poc fins que enllacem amb el camí que ve del poble passant per l'ermita de Sant Martí, situada junt al cementiri.

En aquest punt la ruta es decideix a enlairar-se bruscament per a portar-nos fins a un altiplà ple d'oliveres i amb algun camp d'ametllers.

A algú pot semblar-li monòton el paisatge, ja que no tens massa llocs on s'allargui la vista, però contínuament anem trobant raconades plenes de pins, barrancs que els creuem amb un seguit de tobogans per després tornar a recuperar la cota, a mà esquerra tindrem bosc i a mà dreta oliveres, i allí on la vista s'eixampli veurem Rasquera i al fons la silueta del castell de Miravet.

Sempre cap al Sud, creuant petits bosquets, frondosos enguany, plens d'humitat, amb un verd exuberant, i de tant en tant passem prop de masos preciosos

fets amb la mateixa roca que surt per tot arreu, completament integrats en el paisatge fins que trobarem la casa de la Feixa,

lloc on canviarem el rumb de nou per anar retornant cap al punt de sortida.

Iniciem un lleuger descens fins travesar el barranc de la Riera, el principal on confluiran tots els altres que hem creuat fins ara i els que venen de la serra del Boix, pel seu marge esquerra. Passarem al marge dreta del barranc per un camí asfaltat per on fàcilment recularem fins que ens desviem a la dreta per anar a seguir part del gaseoducte que haurem vist indicat en molts punts del recorregut.
Seguirem per aquest costat del barranc fins que després d'una ràpida baixada tornarem a creuar la riera de Comte

per anar a cercar la Plana de Ginestar, passant primer pel bonic mas de Soler,

amb una cisterna impressionant, que ens fa pensar amb la carestia d'aigua que es té en tots aquests masos i la necessitat de recollir cada gota que cau del cel per poder subsistir-hi.
Un cop creuats uns petits barrancs més ja estem a la Plana, i aquest cop si que fa honor al seu nom, doncs amb un lleuger pendent a favor segons el nostres sentit de marxa ens portarà fins al salt per arribar altra vegada a la zona de illes, aquesta vegada aigües avall del poble que ja es veu molt a prop.

Han estat uns 35 km saltant per pedres però molt fàcils de fer, sempre que el vent no sigui massa fort, aspres però amb l'encant singular de les oliveres amb el seu verd cendrós.
IBP = 40.