El dia surt tranquil, no fa sol però en farà, i de moment no bufa el vent, però en bufarà. Decidim fer el recorregut de les ermites de Móra d'Ebre, que té trams exigents, però en general és de bon fer. Així que el Sergi, el Miquel i jo ens enfilem cap a Móra d'Ebre per pujar cap a Santa Magdalena, Sant Jeroni, Perles i baixar per Garcia.
A la sortida de Móra d'Ebre i iniciar el camí de Santa Magdalena comença a bellugar-se l'aire, que com estava previst era cerç, de moment encara és suau i tinc l'esperança de que no acabi sent un vent fort, però a mida que anem pujant, primer per entre camps de conreu d'ametller, fruiters i oliveres, el vent va pujant de to, els fals pla de Móra esdevé quasi bé una rampa, ja que el vent ens ve totalment de cara i ens frena molt, amb les variacions brusques que, com tots sabeu, fa que sigui, quan has d'espènyer la bicicleta, un canvi de ritme continu.
Quan arribem al peu del tram més dur, amb una pendent forta, ens trobem amb una sorpresa, el vent quasi no ens molesta i el terra ha estat formigonat i ens facilita la pujada.
La visió es va eixamplant, els dia és calr i la Ribera està preciosa amb els tons rosats de les flors dels presseguers.
La pujada, després d'un tram dur, es suavitza
i va fent uns petits esglaons que ens porten al mas del Peixer, al peu de la pujada final a l'ermita de Santa Magdalena.
Des de dalt del cim del turó la vista es esplèndida, divisant-se tota la cubeta de Móra,
l'altiplà dels Burgans i la serra del Boix fins Caro i la Terra Alta al darrera.
Al descens, des del mas del Peixer es pot fer una variant per la vall de Lladres que allargaria i faria el recorregut una mica més dur, (variant 1), amb aquest perfil
però nosaltres desfem una part del camí, flanquegem la Picossa, visitem la cisterna que és una construcció de volta de pedra seca,
i arribem amb facilitat a les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona.
Continuem baixant fins la cruïlla, ens desviem a l'esquerra per anar cap a Perles per la vall del Cebollot.
Quan iniciem la baixada de Perles, just on comença el barranc decidim torna a desviarnos cap a l'esquerra per anar a cercar una sendera trialera, complicada per l'enorme quantitat de pedres que formen el terra i l'abisme que s'obre al costat que fa que ens la empreguem caminant per major seguretat nostra.
Cal comentar una altra possibilitat que hem fet altres vegades, amb aquest perfil
que consisteix en continuar el camí de Perles, pel barranc, passant pel bonic estret de l'Esperancet fins que travessem el barranc. En aquest punt s'inicia l'ascens fins a l'altra cresta on prenem, fent un gir de 180º, el camí de Travessos per empalmar tot seguit amb el final de la sendera abans mencionada.
El descens per la carrerada de Perles és molt bonic, pràcticament anem pel fons de la vall, pel mig de bosc i amb un terra pedregós que fa que tinguem d'estar molt atens per poder continuar gaudint del dia. El tram final del barranc de Roianos és maravellós, el bosc és molt dens i és té una sensació de solitud sensacional.
Tot d'una s'obre la vall i arribem a l'estació de Garcia, desviem a la dreta i seguim el camí asfaltat que per la vora del riu, és un tram del GR99, ens portarà veient vistes magnifiques del riu fins a Móra d'Ebre.
Una ruta rodona, tant en la forma com tal ha sortit. Si us animeu a fer-la que la pugueu gaudir com nosaltres.
La pujada, després d'un tram dur, es suavitza
Al descens, des del mas del Peixer es pot fer una variant per la vall de Lladres que allargaria i faria el recorregut una mica més dur, (variant 1), amb aquest perfil
Quan iniciem la baixada de Perles, just on comença el barranc decidim torna a desviarnos cap a l'esquerra per anar a cercar una sendera trialera, complicada per l'enorme quantitat de pedres que formen el terra i l'abisme que s'obre al costat que fa que ens la empreguem caminant per major seguretat nostra.
El descens per la carrerada de Perles és molt bonic, pràcticament anem pel fons de la vall, pel mig de bosc i amb un terra pedregós que fa que tinguem d'estar molt atens per poder continuar gaudint del dia. El tram final del barranc de Roianos és maravellós, el bosc és molt dens i és té una sensació de solitud sensacional.
Tot d'una s'obre la vall i arribem a l'estació de Garcia, desviem a la dreta i seguim el camí asfaltat que per la vora del riu, és un tram del GR99, ens portarà veient vistes magnifiques del riu fins a Móra d'Ebre.
Una ruta rodona, tant en la forma com tal ha sortit. Si us animeu a fer-la que la pugueu gaudir com nosaltres.
