GINESTAR

Veure el recorregut i aconseguir el track

És 3 de gener, ha sortit un dia gris i fred, però les ganes de sortir amb bici no ens deixen desistir encara que sabem que ens trobarem els camins enfangats i que acabarem bruts fins les orelles.
Potser per això escollim anar cap a la zona de les Planes de Ginestar, que donat que és un terreny poc profund, amb la roca sovint sortint a la superfície, i pedregós pensem que ens respectarà una mica i ens deixarà gaudir d'una ruta fàcil i atractiva.

Com la majoria dels pobles de la Ribera, també aquí trobarem dues zones molt diferents, la part prop del poble, plana amb un terra format pels al·luvions que l'Ebre ha deixat en el transcurs dels anys en les seves reiterades crescudes que el porten fins a les portes del mateix poble, i la part situada en un altiplà rocós, que obliga al riu a canviar de rumb i endinsar-se a través de la serralada costanera per formar el pas de Barrufemes.
Sortim de la plaça del pou en direcció al riu, per entre camps de fruiters i vinyes, fins arribar al punt on estava situada l'antiga barca que unia aquesta vila amb la de Benissanet.

Donem pràcticament mitja volta i ens comencem a pujar cap a l'altiplà, primer poc a poc fins que enllacem amb el camí que ve del poble passant per l'ermita de Sant Martí, situada junt al cementiri.

En aquest punt la ruta es decideix a enlairar-se bruscament per a portar-nos fins a un altiplà ple d'oliveres i amb algun camp d'ametllers.

A algú pot semblar-li monòton el paisatge, ja que no tens massa llocs on s'allargui la vista, però contínuament anem trobant raconades plenes de pins, barrancs que els creuem amb un seguit de tobogans per després tornar a recuperar la cota, a mà esquerra tindrem bosc i a mà dreta oliveres, i allí on la vista s'eixampli veurem Rasquera i al fons la silueta del castell de Miravet.

Sempre cap al Sud, creuant petits bosquets, frondosos enguany, plens d'humitat, amb un verd exuberant, i de tant en tant passem prop de masos preciosos

fets amb la mateixa roca que surt per tot arreu, completament integrats en el paisatge fins que trobarem la casa de la Feixa,

lloc on canviarem el rumb de nou per anar retornant cap al punt de sortida.

Iniciem un lleuger descens fins travesar el barranc de la Riera, el principal on confluiran tots els altres que hem creuat fins ara i els que venen de la serra del Boix, pel seu marge esquerra. Passarem al marge dreta del barranc per un camí asfaltat per on fàcilment recularem fins que ens desviem a la dreta per anar a seguir part del gaseoducte que haurem vist indicat en molts punts del recorregut.
Seguirem per aquest costat del barranc fins que després d'una ràpida baixada tornarem a creuar la riera de Comte

per anar a cercar la Plana de Ginestar, passant primer pel bonic mas de Soler,

amb una cisterna impressionant, que ens fa pensar amb la carestia d'aigua que es té en tots aquests masos i la necessitat de recollir cada gota que cau del cel per poder subsistir-hi.
Un cop creuats uns petits barrancs més ja estem a la Plana, i aquest cop si que fa honor al seu nom, doncs amb un lleuger pendent a favor segons el nostres sentit de marxa ens portarà fins al salt per arribar altra vegada a la zona de illes, aquesta vegada aigües avall del poble que ja es veu molt a prop.

Han estat uns 35 km saltant per pedres però molt fàcils de fer, sempre que el vent no sigui massa fort, aspres però amb l'encant singular de les oliveres amb el seu verd cendrós.
IBP = 40.