Aquesta és una ruta sense grans desnivells, però que en alguns trams, la roca és tan present que fa difícil mantenir-se damunt de la bicicleta, però en general es perfectament ciclable, llevat d'una sortida d'un barranc que cal espènyer la burra cap amunt durant uns 300 m.
Aquesta vegada surto amb el Miquel amb un dia una mica tapat, amb una certa boira prop del riu, però que s'espera acabi amb sol, a diferència de l'altre dia que amb el Sergi ja pensàvem que ens acabaríem mullant, com així va ser.
Iniciem el trajecte des de la plaça de la Font de Rasquera, just a l'entrada del poble, per l'antiga carretera que ens portaria cap al Perelló, que la deixem als pocs metres per seguir el Camí dels Frares, que era el que unia l'ermitori de la vall de Cardó amb el monestir de Scala Dei. Aquest camí, que a cops esdevé sendera, va vorejant la falda de la serra i va travessant petites valls
Mas de Juastrell de Manera
Aquesta vegada surto amb el Miquel amb un dia una mica tapat, amb una certa boira prop del riu, però que s'espera acabi amb sol, a diferència de l'altre dia que amb el Sergi ja pensàvem que ens acabaríem mullant, com així va ser.
Iniciem el trajecte des de la plaça de la Font de Rasquera, just a l'entrada del poble, per l'antiga carretera que ens portaria cap al Perelló, que la deixem als pocs metres per seguir el Camí dels Frares, que era el que unia l'ermitori de la vall de Cardó amb el monestir de Scala Dei. Aquest camí, que a cops esdevé sendera, va vorejant la falda de la serra i va travessant petites valls
Mas de Juastrell de Manera
fins que descendim al fons d'un barranc més fondo, el de la Pedraleta, que tindrem de remuntar pel seu llit, fins que trobarem a mà esquerra una sendera empinada que caldrà seguir per sortir i continuar la nostra ruta.
Passem tot seguit vora la gran bassa del reg de Rasquera, i a partir d'aquest punt el camí esdevé molt més fàcil, ample, amb el terra en molt bon estat, bastant planer. Travessarem quasi bé sense adonar-nos els barrancs de la Roca Blanca i el dels Eixoriguers.
Ens haurem apropat molt a la carretera, però la deixem a l'esquerra per anar-nos-en cap a la dreta pel camí que a pop a pop ens anirà enfilant cap el punt més alt del dia, passant per la vora de molts masos que han estat reconstruïts, en molts casos amb molt gust i que actualment es troben habitats.
Passem vora una zona de bosc que fa uns anys es va cremar, actualment està amb una gran sortida de pins petits i matolls, trobem rampes no massa dures, algun rotlle de bosc gran i al final una bassa amb finalitats de prevenció per a la lluita contra els incendis.
Estem en un bon mirador, amb el parc eòlic del Perelló al davant, amb la serra del Boix just al damunt i la plana dels Burgans al nostres peus, avui però amb boira que impedeix la seva vista.
Després de resseguir la serra de la Paret, per damunt de la vall del Corral de Campano, ens cal iniciar un fort descens que ens portarà a la carretera del Perelló que pràcticament la travessem per iniciar el retorn pel Pla del Burgà. Seguirem un petit tram d'un PR amb marques grogues i blanques amb un camí quasi inexistent, sembla una carrerada, que després de voreja un camp de conreu ja esdevé una pista en bon estat, que passarà a alquitranada i passa per la vora del la Roja de Blai, un mas preciós amb pedra vista i amb una reconstrucció molt respectuosa amb l'original.
També passarem per la Roja de Pinyol, amb un estat no tan bonic, aprofitada per guardar bestiar, i continuem per pista planera, es travessa el barranc de Floro i es continua pel mateix costat de la riera de Comte, arteria principal que recull tota l'aigua dels diversos barranc que hi ha a aquesta planuria.
Quan arribem al mas de Comte ens dirigim vers la riera, per seguir-la una tros per sortir per l'altre costat per arribar-nos a la font dels Aiguadins, aquesta vegada rajava, però sovint solament trobem un toll al seu davant.
Anem vorejant la riera de Comte, per la seva riba dreta, per pistes ràpides amb lleugera pendent favorable que ens portarà fins la crretera del Eix de l'Ebre, que el travessem, girem a l'esquerra, tornem a travessar la riera i iniciem l'ascens fins el poble de Rasquera.
Hem estat per una bona varietat d'indrets del terme de Rasquera, des de racons de la serra, fins quasi el riu, sempre amb les pedres a flor del terra, que tant ens han fet saltar que fins i tot m'han trencat la suspensió de la forquilla. Caldrà una sessió de reparació de la bici per poder seguir disfrutant d'aquesta comarca.
Per aconseguir el track
Quan arribem al mas de Comte ens dirigim vers la riera, per seguir-la una tros per sortir per l'altre costat per arribar-nos a la font dels Aiguadins, aquesta vegada rajava, però sovint solament trobem un toll al seu davant.
Hem estat per una bona varietat d'indrets del terme de Rasquera, des de racons de la serra, fins quasi el riu, sempre amb les pedres a flor del terra, que tant ens han fet saltar que fins i tot m'han trencat la suspensió de la forquilla. Caldrà una sessió de reparació de la bici per poder seguir disfrutant d'aquesta comarca.
Per aconseguir el track
