TIVISSA: BARRANC DELS FOGASSOS

Hem quedat amb l'Àngel per anar a conèixer una mica la serra de Tivissa i els territoris de l'altra vessant. Ja ens l'havíem trobat varies vegades pedalant per aquests barrancs de Tivissa i un dia em va proporcionar les rutes de btt que tenen marcades a Tivissa, i d'aquí ens ve l'interès de conèixer altres paratges que ens diuen preciosos.

Quan ens llevem dubtem si anar-hi ja que ha estat plovent i les prediccions no són gaire bones, però en tenim moltes ganes i a més ens esperen pel que ja som a carregar les bicis al cotxe i a veure si podem arribar secs a casa.
Quan arribem a Tivissa, l'Àngel ja ens espera i després d'explicar-nos una mica la ruta que ens ha preparat ens decidim a emprendre la marxa i ens desitgem sort. La ruta ens explica es una petita variant del que va ser la cursa de btt que varen fer a la tardor passada i que bàsicament és el recorregut de la ruta de les pintures rupestres que està dissenyada per a fer a peu.
Sortim de Tivissa pel camí que ens portaria a l'ermita de Sant Blai, però l'Àngel ens comenta que encara que la ruta hauria de fer-se directament per l'ermita i pujar al coll del Ventall, nosaltres continuarem pel camí fins al coll de Maula i d'allí apropar-nos al coll del Ventall per la part del darrera, ja que així la pendent no era tan forta i no ens deixaria les cames fetes pols.
Malgrat la variant també tenim 2 km d'una pujada gens suau , cert que no tan dreta com la de Sant Blai, encara que, al ser el terra de formigó, et permet tenir un impuls segur, el que et facilita molt l'ascens. Quan arribem al coll de Maula ja se'ns ha acabat el fred, la vista cap a Tivissa és molt bonica, en un dia clar ho és, en canvi avui amb el dia gris i amb una calma total, el fum de les fogueres pujant recte com un fus, li dona un encant especial, i ho gaudeixes especialment quan és fruit de superar l'esforç que s'ha tingut de realitzar per arribar-hi.
Passada la cresta tenim a la dreta el barranc i el tossal de Penya-roja a la nostra dreta,
i l'Àngel ens indica que al tornar prendrem una sendera que ens portarà quasi al seu peu. Seguim ascendint fins al veritable coll de Maula i al poc d'iniciar el descens trenquem a l'esquerra per anar cap al coll del Ventall, a on hauríem arribat si haguéssim passat per l'ermita.
Continuem per la dreta, amb lleuger ascens fins al coll de Monegret, amb una bona panoràmica de l'ermita de Sant Blai a la nostra esquerra.
Aquest tram és una zona d'obaga molt frondosa amb el ferm en bon estat. Ens trobem a un company de l'Àngel que ja estava tornant, ha pegat una bona matinada i ha tingut d'anar molt ràpid ja que ens explica que ha fet un tom llarg, algun dia el farem nosaltres. És l'única persona que trobarem en tot el recorregut.
Al coll de Monegret girem pel camí de l'esquerra, ens trobem una cadena que ens barra el pas, i que no en fem cas ja que solament té efecte per als vehicles de 4 rodes,
iniciem el descens cap al barranc del Fogassos, que ens sorprèn amb indrets angosts,
amb roques escarpades, racons suggerents, amb fonts, la de Missamaroi, que no s'estronquen durant tot l'any i una vegetació força abundant.
El terra és pedregós, cal anar una mica amb compte, però el descens és ràpid, algun punt amb forta pendent, com en el racó de les trinxeres, fins arribar al racó del les coves de Vilella, on hi ha pintures rupestres dignes de visitar.
A partir d'aquí comença a planejar el nostre camí, el barranc s'obre i al cap de poca estona ens trobem amb la cruïlla del camí del Burgans que per la dreta ens portarà altre cop al coll de Maula, abans però haurem tingut de fer una bona pujada, tot el que havíem alegrement baixat, haurem visitat dos masos que de lluny deixen veure la importància que en un temps havien tingut, el de Biscorn i el de l'Andreu, aquest darrer ja pràcticament ensorrat, encara que conserva per un costat una imatge de gran edificació.També haurem passat pel peu d'una carrasca emblemàtica prop del mas de l'Andreu, que no sembla tan gran per que està situada en un coster, però que quan t'apropes et veus indignificant al seu costat.Quan anys de feu que contempla el passar dels veïns?.A l'iniciar la baixada del coll de Maula cap a Tivissa, just abans d'arribar a la cresta des d'on veuríem el poble, deixem el camí ample per seguir una sendera que surt per l'esquerra amb direcció al Tossal de Pena-roja. Es una sendera de cabres, es nota per l'olor, potser d'aquí ve el nom de la cursa de la Cabra, molt pedregosa, pràcticament impossible de fer dalt de la bici. Nosaltres solament varem poder pedalar durant els primers 200 m, després ja va ser del tot impossible per a les nostres possibilitats, i una vegada que vaig intentar fer-me l'espavilat vaig sortir dispara't pel davant de la bici talment com si es tractés d'un toro d'un "rodeo", sort que no em vaig fer res, però opino que aquest tipus de sender es preferible fer-los a peu, i esperar trams millors per poder gaudir de la bici.

A la sortida de la sendera està el mas de la Cuna, on trobem una cisterna on abeura el bestiar,

i trobem tot seguit el camí, ara ja ample, que en ràpid descens, per un tram ple de flor de saüc,que et dona la impressió que hagi nevat, ens porta, just després de passar pel mas de Samarra,al camí que la setmana passada varem seguir quan anàvem de Tivissa a Ginestar per Collentort.
D'aquí a Tivissa ja es conegut, baixem al barranc del Moli del rei, pujem a Pixavaques, baixem al barranc de Sant Blai i pugem a Tivissa, total... acabem desfets, sort que no ens em mullat.
Quan som al bar recuperant el líquid que em perdut, talment com si ens premiessin per la nostra gesta, a lAngel li donen el premi de la cursa de la Cabra, que havia corregut a la tardor, al més veterà que es va atrevir a fer-la. Felicitats Àngel.Moltes gràcies per haver-mos fet d'amfitrió i ensenyar-nos aquest racons tan bonics que té el vostre terme. Esperem repetir-ho.
IBP = 100.

CAPCIR, DE MÓRA A GINESTAR PER

"Que us sembla si avui anem cap a Tivissa pel barranc de Capcir, segurament que estarà molt verd aquesta primavera que surt d'un hivern plujós" proposo als meus companys.aconseguir el track

La proposta es acceptada i ens dirigim cap allà. Sortim pel costat del poliesportiu de Móra la Nova, i seguim el camí de Darmós pel Piló o de les Atarosses, quan passem per la granja de Bauló estem una mica preocupats per si ens sortiran gossos, ja que tots tres hem tingut experiències molt negatives amb algun exemplar d'aquest indret, però aquesta vegada són bastant normals, jo dic del país, ja que solament es limiten a bordar una mica sense bellugar-se del lloc.
Un cop salvat aquest punt cerquem el camí de la sèquia del reg del pantà dels Guiamets i la seguim en direcció a Darmós, sense abandonar-la fins que trobem el camí que puja cap a les Planes. Ha estat una obaga molt frondosa, amb el camí ben preparat, ja que darrerament han retirat part de vegetació del terra que sempre ens acabava fent reparar els neumàtics doncs patíem per alguna punxa que se'ns hi clavava.
La pujada fins les planes es curta i amb algunes rampes molt dretes. Tot d'una ens adonem que el Sergi no ens segueix, en aquell moment sona el mòbil, vol dir que hi ha hagut algun problema. Es que té tanta força a les cames que ha trencat la cadena a la rampa més dreta. Sergi modera't que ja és la tercera vegada que la trenques!.
Ara que ja som al pla el seguim una mica en la mateixa direcció que portem fins a la propera cruïlla, baixem cap el barranc de Pregonelles i, a la pujada cap a la Serra, el Sergi torna a trencar la cadena, havia quedat malament l'altra vegada ja que el passador estava molt desgastat, traiem dues malles, el passador queda perfecte i esperem que aquesta vegada duri, eh! Sergi, modera la teva força...
Bromes a part, acabem de pujar el barranc de Pregonelles, arribem a la Serra d'Almos, sortim cap al mas d'Alerany, el travessem i enfoquem cap a la serra de Llaberia pel barranc de Capcir.

Cada cop està més i més preciós, es nota molt la bona feina que està fent el consorci respecte al manteniment dels camins i de les zones properes, netejant-les i assegurant un més que acceptable trànsit que ens permet poder gaudir amb tota tranquil·litat de l'entorn que trobem en aquest tancat barranc que el creuem i creuem fins cansar-nos.

El Miquel ens comenta que hem de tornar a la tardor, que llavors els arboços estan amb el fruits madurs i sembla que el bosc estigui amb flames. De fet ho volíem fer la tardor passada però varem témer la sortida del cap del barranc que és molt argilosa i ja hem tingut males experiències amb aquest element que ens deixa la bici totalment inútil.
La sortida del barranc es fa per la part esquerra del barranc, la dreta en el sentit de la nostra marxa,
amb forta pendent inicial per després suavitzar-se una mica i fer un seguit de revolts que ens porten al coll, des d'on divisem una magnifica miranda del clot que forma el mas de Peles, amb el coll de Fatxes al fons i la serralada dels Borjos i la Llena al nostre davant.
En travessar el coll ja divisem Tivissa, no voldríem passar per la carretera, pel que anem a cercar una alternativa que varem fer una altra vegada en sentit contrari per una senda que no semblava molt complicada.Al iniciar el descens, trenquem a la dreta pel camí que trobem, el de Silgues, que el seguim més o menys un km, fins arribar a una nova cruïlla, on agafem el camí de l'esquerra i al poc trobem un pal indicador d'on surt una sendera cara avall que es una delicia. El terra està ple de pinassa, no hi ha massa pedra, al començament les aigueres sembla que impedixin el pas però d'hora te n'adones que es totalment ciclable, vas pel mig del bosc
i al poc temps ja fas cap a una altra pista que seguirem en ple descens. Cal felicitar a la gent de Tivissa per tenir en tan bon estat aquesta sendera que és pràcticament l'única forma de baixar sense tenir que passar per la carretera.
Quan sembla que tenim de deixar el camí i sortir a la carretera que baixa de Fatxes, podem continuar-hi i després de travessar un camp de conreu que s'ha menjat la senda del camí de Natocs tornem a trobar la sendera, una mica en més mal estat, que ens porta fins quasi a l'entrada de Tivissa.

Estem tan engrescats que malgrat l'esforç que ha calgut fer fins arribar aquí, ens ha semblat tot molt curt i decidim continuar a sortir fins quasi Ginestar, per poder gaudir d'una baixada llarga, ràpida, segura i divertida. Ens caldrà guanyar-nos-la amb una bona dosi d'esforç fins situar-nos-hi al cap d'amunt.
Travessem Tivissa i sortim pel camí de que va a l'ermita de Sant Blai,
però el deixem tot seguit per continuar baixant fins al fons del barranc que prové del mateix Sant Blai i com és normal, després d'una baixa ràpida ve una pujada, que ens portarà fins Pixavaques, on tornem a baixar fins al fons del barranc del Moli del Rei.
El Sergi ja s'ho espera, tornem a pujar, aquesta vegada pel camí de la Cuna fins al coll d'Esparigueres, des d'on veiem una llarga vista sobre tots els plans, i divisem perfectament la Plana de Miquelillo que varem visitar fa uns quants dies.
Es l'hora de reprendre forces que ja estan molt gastades i aprofitem que tenim un bon mirador per fer un mos.
Jo vaig una mica mal fixat i li comento al Sergi que ara ja iniciem la baixada llarga, però el Miquel em corregeix i comenta que encara hem de saltar un altre coll. El Sergi es desespera però està content...
Al poc trobem un camí que baixa per l'esquerra, que no seguim, i el Miquel ens comenta que ve del coll de Maula i pots contar que aviat ho comprovarem... Per sort la següent cresta no es gaire alta i amb poc esforç la conquerim i, ara sí, comencem a baixar i baixar, al començament amb moltes pedres que fa que tinguem de ser molt prudents, però cada vegada el camí esdevé millor i una vegada acabem de travessar l'inici del barranc de Collentort ja no ens aguantem més i ens deixem caure sense esma, aprofitant tots els salts que trobem a l'obaga de Banyoles.
Quan arribem a la carretera de l'Eix de l'Ebre ja hem acabat de cremar tota l'adrenalina que teníem, amb una rialla que ens uneix l'orella amb l'altra orella, i ens resignem a seguir la carretera que ens porta altre cop a casa.
Quina sortida!!!
IBP = 115

PINELL I MIRAVET

Avui ens hem proposat fer una ruta una mica més llarga, uns 40 km, saltar pel peu de la serra de Cavalls, arribar fins al Pinell i tornar per Miravet.

Per aconseguir el track
El dia es esplèndid, ja era hora, doncs portem tot l'hivern amb els dies feiners bastant bons, però els caps de setmana amb vent, pluja o fred. avui ja estem a la primavera.
Sortim de Móra d'Ebre per la Catatxora i seguim el camí de la Ratlla del Terme, molt pedregós pel pas freqüent del bestiar, lo qual dificulta enormement el trànsit per la pista. Un cop superat el corral del bestiar, la terra es torna molt millor, progressem en baixada fins el camí que ens vé travesser, la travessera de Peçols, que la seguirem cap a l'esquerra amb lleuger descens fins al coll de Peçols, on girarem altra vegada a l'esquerra pel camí de Salvaterres ascendent fins als quatre camins, on en veritat conflueixen cinc o sis.
A partir d'aquest punt, seguint sempre amb la mateixa direcció, ens anem desviant sempre a cercar el peu de la serra de Cavalls,

es un tram amb un traçat atractiu, a la dreta el bosc i a l'esquerra els darrers cams de conreu, ametllers i oliveres.
El seguim fins que quasi es perd,

però la proximitat amb la serra ens deixa apreciar la seva magnifica grandiositat

tot d'una trobem una pista asfaltada que ens porta amb ràpid descens fins al Pinell de Brai, on entrem just per la Bassa del Poble, actualment en un estat deplorable i que considero que amb molt poc esforç seria una peça a recuperar per poder entendre la dificultat que es tenia en aquests pobles per disposar d'aigua.
No es pot deixa de visitar la cooperativa, obra d'en Cesar Martinell,

quan s'està aquí, mira que he vingut de vegades però sempre tinc de pegar una ullada per contemplar-la i gaudir de la seva bellesa.
Sortim del Pinell amb direcció llevant, pel camí indicat que ens portarà a la bassa del reg i a Miravet. De sortida baixem, però sabem que ens espera una forta pujada que després no resulta ser tant dura fins al peu del pic de l'Àliga.

Just a la nostra esquena queden boniques vistes de la serra de Pàndols, la seva cota 700 on hi ha el monument en memòria de la darrera guerra.

Des de la bassa es contempla un bon paisatge, Serres de Cavalls, Pàndols, els Ports,... al davant es veu ja Miravet, el riu i inclús el pas de barca, i ens queda una baixada vertiginosa, sort que el camí esta formigonat i tenim molta seguretat, tot i així cal anar en compte i gaudir-la.

Al trobar un cami travesser el seguim cap a l'esquerra per arribar a Miravet per sobre la pedrera abandonada.

Si ens haguèssim desviat a la dreta hagu`ssim anat fins al riu i remuntant-lo també arribariem a Miravet entrant pel raval antic, fent cap també a la plaça de l'Arenal.

Des d'aquí fins a Benissanet solament podem anar per la carretera, ja que no hi ha cap camí que ens hi porti d'una forma mig directa, i des de Benissanet a Móra tornem pel camí de les Sènies, bastant freqüentat però encara trànquil.
IBP = 56