aconseguir el track
La proposta es acceptada i ens dirigim cap allà. Sortim pel costat del poliesportiu de Móra la Nova, i seguim el camí de Darmós pel Piló o de les Atarosses, quan passem per la granja de Bauló estem una mica preocupats per si ens sortiran gossos, ja que tots tres hem tingut experiències molt negatives amb algun exemplar d'aquest indret, però aquesta vegada són bastant normals, jo dic del país, ja que solament es limiten a bordar una mica sense bellugar-se del lloc.Un cop salvat aquest punt cerquem el camí de la sèquia del reg del pantà dels Guiamets i la seguim en direcció a Darmós, sense abandonar-la fins que trobem el camí que puja cap a les Planes. Ha estat una obaga molt frondosa, amb el camí ben preparat, ja que darrerament han retirat part de vegetació del terra que sempre ens acabava fent reparar els neumàtics doncs patíem per alguna punxa que se'ns hi clavava.
La pujada fins les planes es curta i amb algunes rampes molt dretes. Tot d'una ens adonem que el Sergi no ens segueix, en aquell moment sona el mòbil, vol dir que hi ha hagut algun problema. Es que té tanta força a les cames que ha trencat la cadena a la rampa més dreta. Sergi modera't que ja és la tercera vegada que la trenques!.
Ara que ja som al pla el seguim una mica en la mateixa direcció que portem fins a la propera cruïlla, baixem cap el barranc de Pregonelles i, a la pujada cap a la Serra, el Sergi torna a trencar la cadena, havia quedat malament l'altra vegada ja que el passador estava molt desgastat, traiem dues malles, el passador queda perfecte i esperem que aquesta vegada duri, eh! Sergi, modera la teva força...
Bromes a part, acabem de pujar el barranc de Pregonelles, arribem a la Serra d'Almos, sortim cap al mas d'Alerany, el travessem i enfoquem cap a la serra de Llaberia pel barranc de Capcir.
Cada cop està més i més preciós, es nota molt la bona feina que està fent el consorci respecte al manteniment dels camins i de les zones properes, netejant-les i assegurant un més que acceptable trànsit que ens permet poder gaudir amb tota tranquil·litat de l'entorn que trobem en aquest tancat barranc que el creuem i creuem fins cansar-nos.
El Miquel ens comenta que hem de tornar a la tardor, que llavors els arboços estan amb el fruits madurs i sembla que el bosc estigui amb flames. De fet ho volíem fer la tardor passada però varem témer la sortida del cap del barranc que és molt argilosa i ja hem tingut males experiències amb aquest element que ens deixa la bici totalment inútil.
La sortida del barranc es fa per la part esquerra del barranc, la dreta en el sentit de la nostra marxa,
amb forta pendent inicial per després suavitzar-se una mica i fer un seguit de revolts que ens porten al coll, des d'on divisem una magnifica miranda del clot que forma el mas de Peles, amb el coll de Fatxes al fons i la serralada dels Borjos i la Llena al nostre davant.
En travessar el coll ja divisem Tivissa, no voldríem passar per la carretera, pel que anem a cercar una alternativa que varem fer una altra vegada en sentit contrari per una senda que no semblava molt complicada.
Al iniciar el descens, trenquem a la dreta pel camí que trobem, el de Silgues, que el seguim més o menys un km, fins arribar a una nova cruïlla, on agafem el camí de l'esquerra i al poc trobem un pal indicador d'on surt una sendera cara avall que es una delicia. El terra està ple de pinassa, no hi ha massa pedra, al començament les aigueres sembla que impedixin el pas però d'hora te n'adones que es totalment ciclable, vas pel mig del bosc
i al poc temps ja fas cap a una altra pista que seguirem en ple descens. Cal felicitar a la gent de Tivissa per tenir en tan bon estat aquesta sendera que és pràcticament l'única forma de baixar sense tenir que passar per la carretera.Quan sembla que tenim de deixar el camí i sortir a la carretera que baixa de Fatxes, podem continuar-hi i després de travessar un camp de conreu que s'ha menjat la senda del camí de Natocs tornem a trobar la sendera,
una mica en més mal estat, que ens porta fins quasi a l'entrada de Tivissa.
Estem tan engrescats que malgrat l'esforç que ha calgut fer fins arribar aquí, ens ha semblat tot molt curt i decidim continuar a sortir fins quasi Ginestar, per poder gaudir d'una baixada llarga, ràpida, segura i divertida. Ens caldrà guanyar-nos-la amb una bona dosi d'esforç fins situar-nos-hi al cap d'amunt.Travessem Tivissa i sortim pel camí de que va a l'ermita de Sant Blai,
però el deixem tot seguit per continuar baixant fins al fons del barranc que prové del mateix Sant Blai i com és normal, després d'una baixa ràpida ve una pujada, que ens portarà fins Pixavaques, on tornem a baixar fins al fons del barranc del Moli del Rei.
El Sergi ja s'ho espera, tornem a pujar, aquesta vegada pel camí de la Cuna fins al coll d'Esparigueres, des d'on veiem una llarga vista sobre tots els plans, i divisem perfectament la Plana de Miquelillo que varem visitar fa uns quants dies.
Es l'hora de reprendre forces que ja estan molt gastades i aprofitem que tenim un bon mirador per fer un mos.
Jo vaig una mica mal fixat i li comento al Sergi que ara ja iniciem la baixada llarga, però el Miquel em corregeix i comenta que encara hem de saltar un altre coll. El Sergi es desespera però està content...Al poc trobem un camí que baixa per l'esquerra, que no seguim, i el Miquel ens comenta que ve del coll de Maula i pots contar que aviat ho comprovarem... Per sort la següent cresta no es gaire alta i amb poc esforç la conquerim i, ara sí, comencem a baixar i baixar, al començament amb moltes pedres que fa que tinguem de ser molt prudents, però cada vegada el camí esdevé millor i una vegada acabem de travessar l'inici del barranc de Collentort ja no ens aguantem més i ens deixem caure sense esma, aprofitant tots els salts que trobem a l'obaga de Banyoles.
Quan arribem a la carretera de l'Eix de l'Ebre ja hem acabat de cremar tota l'adrenalina que teníem, amb una rialla que ens uneix l'orella amb l'altra orella, i ens resignem a seguir la carretera que ens porta altre cop a casa.
Quina sortida!!!
IBP = 115
