MÓRA LA NOVA

A la vila de Móra la Nova també se la coneix a la comarca com "Els Masos", per això a aquesta ruta també l'anomeno com la dels Masos de la Ribera, i de fet passarem per uns quants masos emblemàtics de la comarca.

El dia que ens varem decidir a repetir aquest bonic passeig el dia anterior havia fet la major ventada que es recorda, i ens em trobat un grapat d'arbres arreu que ens barraven el pas, abatuts per la tremenda força del vent, com si ens volguessin impedir gaudir del recorregut en un dels dies més tranquils dels que han seguit a una tempesta de vent.

Així doncs iniciem el recorregut amb una calma total, fa una mica de fresca, però sabem que a la que iniciem les primeres rampes se'ns acabarà el fred i amb el temps tan clar amb que el dia s'ha despertat, el sol ens escalfarà, i la visió de tota la cubeta de Móra serà esplèndida.
Ens situem davant del poliesportiu de Móra la Nova per dirigir-mos cap al cementiri, on ja podem veure els primeres efectes de la forta tempesta de vent d'ahir, 8 xiprers enormes que hi ha a l'entrada estan jaient per terra, arrencats des de les arrels, impedint pràcticament el pas al recinte funerari.
Continuem fins al camí dels frares, on girem vers el sud, per anar travessant el barrancs que baixen dels plans cap al riu, primer el de Manou i després el de Brull, per anar a cercar una de les pujades més desconegudes cap al altiplà que formen els Plans de Tivissa.
Continuarem sempre cap al sud fins arribar al Molló, on ens desviarem cap a l'esquerra per resseguir el que serà un polígon industrial per endinsar-nos cap el primer dels masos que trobarem avui, el Mas de Bot, reconstruït amb no massa encert estètic, però on encara es pot apreciar la importància que en el seu dia va tenir.

En arribar-hi tenim de desviar-nos pel camí que surt a l'esquerra per anar remuntant una vall fins al seu inici, on amb una ziga-zaga

i una bona pendent per dins d'un bosquet guanyarem l'altiplà just on està situat el mas del Garrofer, per on passarem per la mateixa porta d'aquest mas avui encara habitat.

En trobar el camí de les Planes, asfaltat, el seguim cap a la dreta, per deixar-lo quasi de seguida per anar a veure un altre mas emblemàtic de la comarca, el de Miquelillo. En veure'l situat al mig de la finca que domina ja s'aprecia la grandesa que en el seu dia es respirava. Val la pena apropar-se fins al seu davant per contemplar-lo i observa la cisterna que esta separada de l'edificació principal, amb un abeurador per al bestiar junt a la seva porta.

Donem mitja volta per marxar cap a llevant per retornar al camí de les Planes per un altre corriol que ens porta per la vora superior del barranc Fondo, que baixa des de Fontanilles, més amunt de Tivissa. De fet fa honor al seu nom i des d'on passem podem veure un espadat de mes de 100 m de desnivell pràcticament verticals.
En arribar al camí de les Planes, el seguim fins a la carretera de Tivissa a la Sera d'Almos, però abans passarem per un arbre, que no arribar a ser monumental, però que té nom propi, la carrasca del Guixo, amb una figura enorme que et dona una bona ombra les tardes caluroses d'estiu i on es pot gaudir quasibé sempre d'una fresca que reconstitueix.

En arribar a la carretera, amb molt poc trànsit, de fet no és altra cosa que el camí, que unia les dues poblacions, asfaltat i potser una mica enxamplat, continuem cap a l'esquerra, cap a la Serra. Seguim una mica menys d'un km de carretera per desviar-nos, després d'un fondet, per la dreta per seguir el veritable camí ral de la Serra a Tivissa, avui perdut en un tròs on s'han plantat un filera d'ametllers, desviant-lo pel mig d'una vinya i un camp d'ametllers. Vagi com a revindicació del manteniment dels camins tradicionals.
Aquest camí ens porta a dos del masos mes bonics de la comarca, el de Cabdà, primer, amb una reconstrucció preciosa del que es tindria de pendre model de com amntenir el nostre patrimoni,

i el mas d'Alerany, una altra fortalesa al bell mig d'una finca impressionant, que va estar hospital de campanya durant la darrera guerra.

Hem arribat al mig de la ruta, fins ara pràcticament sempre amunt, per tant ara comencem les baixades amb una de ràpida i divertida pels salts que dones, sempre vigilant de no tenir una caiguda que ens esgarri el dia o et trobis amb un arbre que et barri el pas com va ser el nostre cas. En arribar a baix del barranc de Tartacò, travessem l'aigua que baixa per la riera i deixant la font vella pugem fins el mas de Pena, que deixa entreveure un passat gloriós, i que la reconstrucció no li retorna l'esplendor del passat.

En arribar-hi, ens desviem cap a l'esquerra, deixant la Serra d'Almos sempre a l'altra part del barranc i quan arribem a la carretera dels Guiamets la seguirem uns 200 m per desviar-nos cap a l'esquerra altra vegada, per iniciar en poc tros un fort descens, molt tècnic, com diu German, passar per damunt d'un túnel del tren, i arribar al final del barranc del Tartacó, prop del moli de la Bleda.
Remuntem una mica pel fons del barranc per tornar a guanyar cota, una mica bèstia la pujada fins el mas d'en Pla, per anar a cercar l'antiga sèquia del reg del Pantà dels Guiamets, que la seguirem pel camí de servei del reg, pla tot ell fins arribar al sifó del barranc del Coll del Rei, on tornem a tenir una baixada i pujada curtes però intenses, per seguir per la sèquia un tros fins iniciar la pujada a Darmós, que el travessarem per iniciar el descens final, tot asfaltat, ràpid i segur, que ens portarà altre cop al punt de sortida.
El GPS ens ha marcat un recorregut amb un IBP de 80, no sé si és del tot cert, ja que amb el dia preciós que hem tingut sens ha fet curt i suau.

GINESTAR

Veure el recorregut i aconseguir el track

És 3 de gener, ha sortit un dia gris i fred, però les ganes de sortir amb bici no ens deixen desistir encara que sabem que ens trobarem els camins enfangats i que acabarem bruts fins les orelles.
Potser per això escollim anar cap a la zona de les Planes de Ginestar, que donat que és un terreny poc profund, amb la roca sovint sortint a la superfície, i pedregós pensem que ens respectarà una mica i ens deixarà gaudir d'una ruta fàcil i atractiva.

Com la majoria dels pobles de la Ribera, també aquí trobarem dues zones molt diferents, la part prop del poble, plana amb un terra format pels al·luvions que l'Ebre ha deixat en el transcurs dels anys en les seves reiterades crescudes que el porten fins a les portes del mateix poble, i la part situada en un altiplà rocós, que obliga al riu a canviar de rumb i endinsar-se a través de la serralada costanera per formar el pas de Barrufemes.
Sortim de la plaça del pou en direcció al riu, per entre camps de fruiters i vinyes, fins arribar al punt on estava situada l'antiga barca que unia aquesta vila amb la de Benissanet.

Donem pràcticament mitja volta i ens comencem a pujar cap a l'altiplà, primer poc a poc fins que enllacem amb el camí que ve del poble passant per l'ermita de Sant Martí, situada junt al cementiri.

En aquest punt la ruta es decideix a enlairar-se bruscament per a portar-nos fins a un altiplà ple d'oliveres i amb algun camp d'ametllers.

A algú pot semblar-li monòton el paisatge, ja que no tens massa llocs on s'allargui la vista, però contínuament anem trobant raconades plenes de pins, barrancs que els creuem amb un seguit de tobogans per després tornar a recuperar la cota, a mà esquerra tindrem bosc i a mà dreta oliveres, i allí on la vista s'eixampli veurem Rasquera i al fons la silueta del castell de Miravet.

Sempre cap al Sud, creuant petits bosquets, frondosos enguany, plens d'humitat, amb un verd exuberant, i de tant en tant passem prop de masos preciosos

fets amb la mateixa roca que surt per tot arreu, completament integrats en el paisatge fins que trobarem la casa de la Feixa,

lloc on canviarem el rumb de nou per anar retornant cap al punt de sortida.

Iniciem un lleuger descens fins travesar el barranc de la Riera, el principal on confluiran tots els altres que hem creuat fins ara i els que venen de la serra del Boix, pel seu marge esquerra. Passarem al marge dreta del barranc per un camí asfaltat per on fàcilment recularem fins que ens desviem a la dreta per anar a seguir part del gaseoducte que haurem vist indicat en molts punts del recorregut.
Seguirem per aquest costat del barranc fins que després d'una ràpida baixada tornarem a creuar la riera de Comte

per anar a cercar la Plana de Ginestar, passant primer pel bonic mas de Soler,

amb una cisterna impressionant, que ens fa pensar amb la carestia d'aigua que es té en tots aquests masos i la necessitat de recollir cada gota que cau del cel per poder subsistir-hi.
Un cop creuats uns petits barrancs més ja estem a la Plana, i aquest cop si que fa honor al seu nom, doncs amb un lleuger pendent a favor segons el nostres sentit de marxa ens portarà fins al salt per arribar altra vegada a la zona de illes, aquesta vegada aigües avall del poble que ja es veu molt a prop.

Han estat uns 35 km saltant per pedres però molt fàcils de fer, sempre que el vent no sigui massa fort, aspres però amb l'encant singular de les oliveres amb el seu verd cendrós.
IBP = 40.

PAS DE L'ASE

Amb aquesta sortida des de Móra d'Ebre es visita l'ermita de Sant Geroni, el barranc de Xercums i es segueix part del camí natural de l'Ebre, GR99, en el seu transcurs pel Pas de l'Ase, des d'Ascó a Móra d'Ebre.

veure el recorregut i aconseguir el track

Sortim des del pont sobre l'Ebre, per la carretera antiga que travessava Móra d'Ebre i ens dirigim vers l'Hospital i abans d'arribar-hi ens desviem a l'esquerra cap a l'ermita de Sant Jeroni, lloc on el dia 1 de maig es fa la romeria del poble.

El camí fins l'ermita està totalment asfaltat, sempre amb lleugera pujada sense cap mena de dificultat, son 9 km que ens portaran al peu de la Picossa i que ens situaran en un racó molt entranyable, amb uns xiprers enormes entre les dues ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona.

En aquest punt comença una pista molt empinada, que pot fer necessari espenye la bici amb molta força si la volem pujar, és un tros curt d'uns 200 m, però que ens faran bufar. Després el camí segueix pujant, però ja es pot fer amb normalitat per coronar amb poc temps la carena.

S'inicia un llarg descens, fins gairebé Ascó, pel barranc de Xarcums, al començament amb camps de conreu en el seu llit i que més tard s'estreny quedant solament bosc al fons.

Al arribar al barranc del Forn Teuler canviem de direcció i ens dirigim vers el riu, primer en un nou ascens per baixar rapidament fins trobar-lo just a la sortida del poble d'Ascó.
El seguim, juntament a la via del tren, aigues avall ja pel camí natural de l'Ebre, el GR 99, que recentment a estat senyalitzat des del seu coneçament fins a la desembocadura, amb més de 100 km marcats esperant que els recorreguem.

El pas de l'Ase ens encaixona el riu, la via del tren i la carretera de l'eix de l'Ebre i el camí que seguim fins al punt que no hi cabem, fent necessari l'obertura de diversos túnels per poder passar el tren i a nosaltres ens toca salta un morro de roca enfialnt-nos per una sendera que ens obliga a espenyer la bici porp d'un km, potser el més trialeros siguin capaços de passar-ho pedalant, però val la pena anar contemplant un paissatge que es mostra sorprenent a cada revolt, contemplant el riu des d'una perspectiva inimaginable.

Salvat aquest obstacle ens queda una passejada per la vora del riu maravellosa, per les illes de Garcia primer, i un cop passat el pont del tren, una vorejada del riu que ens ensenyara racons preciosos.

Haurem fet uns 30 km, variats, fàcils de fer i si el dia és bó, haurem gaudit d'una sortida molt agradable.
IBP = 36

VINEBRE

Aquest és un trajecte en el que podreu visitar des d'un jaciment ibèric fins veure una vista d'un element representatiu de la màxima modernitat, la central nuclear d'Ascó.

veure el recorregut i aconseguir el track

Iniciem el trajecte des de la cruïlla de l'eix de l'Ebre amb la carretera de la Torre de l'Espanyol, ja que és un bon lloc per poder deixar, sense problemes, el vehicle que haguem utilitzat per arribar-hi.

Després d'un inici més o menys pla, ens cal circular uns 500 m per carretera per poder accedir al camí que ens portarà primer a l'ermita de Sant Miquel i després al jaciment ibero-romà del mateix nom, amb unes vistes molt maques sobre el pas de l'Ase, que l'Ebre forma al travessar la serralada costanera (Serra del Tormo), i la cubeta nord de la Ribera.

Per poder arribar a l'ermita tindrem de pedalar amb força ja que la pujada és pronunciada, igual que per sortir que ho farem per la part de dalt per iniciar un fort descens per tornar pràcticament fins el poble d'on hem sortit. Pot semblar absurda aquesta volta però les vistes i el jaciment arqueològic s'ho val.

Ens cal tornar a trepitjar una mica de carretera per poder agafar el camí que ens portarà després d'una forta pujada a la serra de Canta-ranes, passant pel peu del tossal de la Bruixeta, curiosa formació cònica que suporta unes roques al cim.

Just abans d'arribar a dalt de la serra ens podem arribar fins a les antenes del repetidor de telefonia per poder admirar també una impressionant vista de les illes de Vinebre.

Un cop coronada la serra de Canta-ranes podrem gaudir, a la dreta, de bones vistes sobre les planes de la Torre de l'Espanyol. Aquest és un tram molt tranquil ja que es quasi pla i amb raconades amb bona perspectiva.
Ens trobarem amb una baixada llarga que ens farà gaudir força, molt divertida, amb un terra perfecte que ens portarà a la vall de Gorraptes, on al creuar-la ens trobarem amb el toll de l'Estret, una petit resclosa per poder aprofitar l'aigua que s'escola pel fons de la vall en èpoques plujoses.

Tornem a iniciar un llarg ascens, que després de creuar la carretera que va a la Palma d'Ebre, ens conduirà al cap de dalt del que són les Planes de Flix. Aquí tornarem a gaudir ja que iniciem un altre descens prolongat, en el que el paisatge s'anirà obrint per a poc a poc ensenyar-nos la vall oberta de les Planes.

Quan saltem la serra, ja de tornada cap a Vinebre, just al seu llom descobrirem una imatge que si no ens causa recança pel que pot significar, impressiona.

És la torre de refrigeració de la nuclear d'Ascó. Es veu imponent al trobar-te-la al davant de sobte, a la vora del riu, en un meandre ple d'algues, amb les aigües tranquil·les, sovint amb bernat pescaires, garses i corbs marins.

Ens porta la ruta per un camí asfaltat de nou per un caient damunt del riu que ara sembla sense importància, però que en un temps feia esgarrifança transitar-hi, per l'escarpat que era.
Ja com a premi i per gaudir de la passejada entrarem a les illes, circularem per vora el riu fins arribar al pas de barca que portava a Ascó, ara ja en desús des de la construcció del pont del que després ha estat l'eix de l'Ebre.

Solament ens quedar retornar al poble i després de passar per davall de l'eix de l'Ebre per un pas soterrani ja tornem a ésser al punt de sortida.