Iniciem el trajecte des de la cruïlla de l'eix de l'Ebre amb la carretera de la Torre de l'Espanyol, ja que és un bon lloc per poder deixar, sense problemes, el vehicle que haguem utilitzat per arribar-hi.
Després d'un inici més o menys pla, ens cal circular uns 500 m per carretera per poder accedir al camí que ens portarà primer a l'ermita de Sant Miquel i després al jaciment ibero-romà del mateix nom, amb unes vistes molt maques sobre el pas de l'Ase, que l'Ebre forma al travessar la serralada costanera (Serra del Tormo), i la cubeta nord de la Ribera.
Per poder arribar a l'ermita tindrem de pedalar amb força ja que la pujada és pronunciada, igual que per sortir que ho farem per la part de dalt per iniciar un fort descens per tornar pràcticament fins el poble d'on hem sortit. Pot semblar absurda aquesta volta però les vistes i el jaciment arqueològic s'ho val.
Ens cal tornar a trepitjar una mica de carretera per poder agafar el camí que ens portarà després d'una forta pujada a la serra de Canta-ranes, passant pel peu del tossal de la Bruixeta, curiosa formació cònica que suporta unes roques al cim.
Just abans d'arribar a dalt de la serra ens podem arribar fins a les antenes del repetidor de telefonia per poder admirar també una impressionant vista de les illes de Vinebre.
Un cop coronada la serra de Canta-ranes podrem gaudir, a la dreta, de bones vistes sobre les planes de la Torre de l'Espanyol. Aquest és un tram molt tranquil ja que es quasi pla i amb raconades amb bona perspectiva.
Ens trobarem amb una baixada llarga que ens farà gaudir força, molt divertida, amb un terra perfecte que ens portarà a la vall de Gorraptes, on al creuar-la ens trobarem amb el toll de l'Estret, una petit resclosa per poder aprofitar l'aigua que s'escola pel fons de la vall en èpoques plujoses.
Tornem a iniciar un llarg ascens, que després de creuar la carretera que va a la Palma d'Ebre, ens conduirà al cap de dalt del que són les Planes de Flix. Aquí tornarem a gaudir ja que iniciem un altre descens prolongat, en el que el paisatge s'anirà obrint per a poc a poc ensenyar-nos la vall oberta de les Planes.
Quan saltem la serra, ja de tornada cap a Vinebre, just al seu llom descobrirem una imatge que si no ens causa recança pel que pot significar, impressiona.
És la torre de refrigeració de la nuclear d'Ascó. Es veu imponent al trobar-te-la al davant de sobte, a la vora del riu, en un meandre ple d'algues, amb les aigües tranquil·les, sovint amb bernat pescaires, garses i corbs marins.
Ens porta la ruta per un camí asfaltat de nou per un caient damunt del riu que ara sembla sense importància, però que en un temps feia esgarrifança transitar-hi, per l'escarpat que era.
Ja com a premi i per gaudir de la passejada entrarem a les illes, circularem per vora el riu fins arribar al pas de barca que portava a Ascó, ara ja en desús des de la construcció del pont del que després ha estat l'eix de l'Ebre.
Solament ens quedar retornar al poble i després de passar per davall de l'eix de l'Ebre per un pas soterrani ja tornem a ésser al punt de sortida.
Ens trobarem amb una baixada llarga que ens farà gaudir força, molt divertida, amb un terra perfecte que ens portarà a la vall de Gorraptes, on al creuar-la ens trobarem amb el toll de l'Estret, una petit resclosa per poder aprofitar l'aigua que s'escola pel fons de la vall en èpoques plujoses.
Ja com a premi i per gaudir de la passejada entrarem a les illes, circularem per vora el riu fins arribar al pas de barca que portava a Ascó, ara ja en desús des de la construcció del pont del que després ha estat l'eix de l'Ebre.
